Nos hacemos eco del artículo publicado en La Mañana el pasado 12 de diciembre por nuestrocolaborador Jordi Curco, en referencia a la polémica surgida en Lleida entorno a la imagen del Cristo de los porches del Massot, que recientemente una franquicia ha tapiado y no podrá ser vista por los leridanos.
El artículo original es en lengua catalana y respetamos la misma, a pesar de que la mayoría de los visitantes a nuestra página son de otras partes del mundo, para ello, nuestra web dispone de un traductor y puede ser consultado en las diferentes lenguas.
L’any 1989, vaig tenir el goig de publicar els volums 8 i 9 de la col·lecció “Fets, costums i llegendes de Lleida”, dirigida per l’escriptor i bon amic Joan Bellmunt i editats per “Virgili Pagès”. Si teniu l’oportunitat, agafeu el volum 9 i aneu a la pàgina 25, on hi trobareu la següent referència:
“…a l’actual confluència dels carrers Carme i Magdalena, davant el Palau de la Diputació i en el lloc que avui ocupa la pastisseria “Monrabà”, havia antigament uns porxos anomenats d’en Massot. L’any 1589 fou col·locada en aquests porxos una imatge del Crucifici, venerat en la parròquia de La Magdalena i actualment a la del Carme, en agraïment perquè tot el barri va quedar lliure de l’epidèmia de pesta que patí la ciutat. La imatge, ubicada en una petita capelleta de fusta, era il·luminada totes les nits pels veïns dels voltants, que la festejaven amb grans celebracions i com a Festa Major del barri, el quart diumenge d’octubre. Avui els porxos han desaparegut, però en una de les actuals façanes, es pot veure encara una petita capella amb un Crist Crucificat, que ens recorda la devoció dels lleidatans a aquell que anomenaven “Crist dels Porxos d’en Massot” o “Crucifici de Magdalena”. La placeta fou anomenada durant molt de temps, placeta del Crucifici de Magdalena”.
Tant venerat i popular fou, que fins i tot el capellà i poeta Mn. Àngel Garriga Boixader (1866-1949), va dedicar-li una bonica poesia intitulada
El Crist dels Porxos:
“Bon Jesús, aquí us esteu,
com tancat dintre un armari:
jo us hi veig clavat en Creu,
com si estéssiu al Calvari.
Pels vostres peus va passant
un riu de gent cada dia,
com els jueus, renegant
i doblant-vos l’agonia.
Oh, Vós, que en Creu sou posat
per fer-nos una abraçada,
doneu vista al pobre ingrat,
com la dàreu al soldat
que us ferí amb la llançada!”.
A que treu ara aquesta recordança?. Treu a que els lleidatans ja no tindrem, almenys per ara, l’oportunitat de poder seguir contemplant aquest retall o pinzellada de la nostra història i tradició, que feta pedra en la imatge d’un Sant Crist, ens evocava des de la façana de l’actual N. 25 del carrer del Carme elCrucifici de Magdalena o Crucifici dels Porxos d’en Massot, també anomenat Crist de la Pesta, Les xarxes socials i la premsa, s’han fet ressò amb certa polèmica, que la imatge, realitzada en pedra artificial per l’escultor Ramon Aguiló (Bellpuig 1905-Lleida 1981), ha quedat oculta darrera d’unes mampares col·locades per Dentix, el nou establiment que ocupa ara el baixos de l’immoble construït el 1949.
Cal preguntar-se pels motius d’aquesta incomprensible actuació: Potser no és del gust estètic dels nous propietaris?. No els fa patxoca i no s’adiu gens al disseny de la nova façana?, per cert, també discutible. O es deu al desconeixement de la història i tradició que hi ha darrera d’aquest Crucifici de pedra?. Seria encara més greu que s’hagi actuat així pel que simbolitza; o precisament per això, s’ha fet el que s’ha fet?. Si l’escultura, ara oculta, no hagués tingut res a veure amb la tradició o simbologia cristiana; s’hagués actuat de la mateixa manera o amb tot el respecte i sensibilitat que en aquest cas no s’ha practicat, ans al contrari?.
A primera hora de la tarda del passat 1 de desembre, a l’església del Carme, molt propera a aquest Crucifici i on es venera l’originari; vam acomiadar les despulles del bon amic Enric Castells. Al redactar aquest article, he pensat en ell i de com n’estaria d’enfadat l’Enric de ser encara entre nosaltres. De ben segur que ja m’hagués trucat per dir-me: “Jordi, ja has vist el que han fet amb el Crist dels Porxos d’en Massot?. L’han tapat. Quina vergonya!. S’ha de fer alguna cosa”. Enric, en memòria teva també, he fet el que m’haguessis demanat, aquest article a mena de denúncia, però alhora fent memòria de la seva història, potser desconeguda per molts lleidatans i que tu si coneixies bé. No se si servirà d’alguna cosa, voldria creure que si; almenys desitjo que faci obrir els ulls per poder veure clar que amb accions com la que ens ocupa, no anem per bon camí.
Els lleidatans tenim el dret de poder seguir contemplant els singulars indrets o raconets que són, almenys per a mi aquest ho era, un punt de referència de la història i tradicions de la nostra ciutat; gaudint de tots ells, no depreciant-los, si no posant-los en valor com a patrimoni de tots. El que calia en aquest cas, amb botiga nova, era netejar-lo i restaurar-lo i no tapar-lo el Crist. No ha estat bé i ja hem perdut massa llençols en altres bugades.
Els nostres avantpassats van col·locar-lo en aquest indret el 1589, en fa ni més ni menys que 426 anys. El Crucifici havia resistit revolucions, canvis de règims polítics i guerres, també la Guerra Civil. El que no havien aconseguit aquests esdeveniments, ho ha fet possible ara l’obertura d’una nova botiga. Tanta nosa els feia?. Tot i això, encara haurem de donar les gràcies per què almenys no l’han arrencat ni esbocinat, solament l’han tapat. Doncs, moltes gràcies pel detall!
